Comunicació

Comunicació no verbal

Concepte: La comunicació no verbal és el procés de comunicació mitjançant l'enviament i recepció de missatges sense paraules, és a dir, mitjançant indicis i signes. Es porta a terme sense una estructura sintàctica, de manera que no poden analitzar seqüències de constituents jeràrquics. La comunicació no verbal juga un paper clau en el dia a dia de tota persona. Tipus: Aquests missatges poden ser comunicats a través de gestos, llenguatge corporal o postura, expressió facial i el contacte visual, la comunicació d'objectes com ara roba, pentinats o fins i tot l'arquitectura o símbols i la infografia, així com a través d'un agregat del anterior, com la comunicació de la conducta. Exemples: Una trucada telefònica entre dues persones.

  Comunicació Oral

Concepte: La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes. Des d'aquest punt de vista, la comunicació inclou temes tècnics, com la telecomunicació, i socials, com ara el periodisme, la publicitat, l'audiovisual i els mitjans de comunicació de masses. Tipus: Emissor. És un ens (persona, organització...) que tria i selecciona els signes adequats per a transmetre el seu missatge; és a dir, els codifica per a poder trametre de manera entenedora al receptor. En l'emissor s'inicia el procés comunicatiu. És qui emet el missatge, i pot ser o no una persona. Receptor. És un ens (persona, organització...) al que es destina el missatge, realitza un procés invers al de l'emissor ja que desxifra i interpreta el que l'emissor vol donar a conèixer. Existeixen dos tipus de receptor, el passiu que és el qui només rep el missatge, i el receptor actiu o perceptor ja que és la persona que no només rep el missatge sinó que ho percep i ho emmagatzema. El missatge és rebut tal com l'emissor va voler dir, en aquest tipus de receptor es realitza el que comunament denominem el feed-back o retroalimentació. És qui rep la informació. Dins d'una concepció primigènia de la comunicació és conegut com a receptor, però aquest terme pertany més a l'àmbit de la teoria de la informació. Canal. És el mitjà de comunicació (natural o artificial) que estableix una connexió entre l'emissor i el receptor. Suport material o espacial pel qual circula el missatge. Per exemple, l'aire, en el cas de la veu; el fil telefònic, en el cas d'una conversa telefònica. El canal de comunicació és el medi físic pel qual es transmet el missatge. En el cas de la viquipèdia, Internet fa possible que arribi a algú (receptor) el missatge. Codi. És el conjunt de signes i la seva organització. Ha de ser el mateix per l'emissor i el receptor. És necessari també que coincideixin els subcodis que formen part del codi general. L'argot del metge pot impossibilitar la comprensió del pacient. El codi és la forma que pren la informació que s'intercanvia entre la font (l'emissor) i la destinació (el receptor) d'un llaç informàtic. Implica la comprensió o descodificació del paquet d'informació que es transfereix. Missatge. Informació, considerada aquesta en un sentit molt ampli, tramesa entre emissor i receptor. És allò que es vol transmetre. Situació o context. És el conjunt de circumstàncies concretes on esdevé el procés comunicatiu. Dit d'una altra manera, és la situació o entorn extralingüístic en el qual es desenvolupa l'acte comunicatiu. Exemples: Una conversa de dues persones.

  Comunicació escrita 

Concepte: La comunicació escrita traspassa els límits de l'espai i el temps, la interacció no és immediata, o no es produïx mai, perquè no està present el receptor, les paraules estan soles en el text perquè el que escriu no sap qui llegirà el text, la seva estructura sintàctica és complexa i posseïx major riquesa lèxica i precisió. La primera escriptura va ser la pictogràfica amb símbols que representaven objectes. Posteriorment es van desenvolupar elements ideogràfics. a composició com part de la comunicació escrita duu molta creativitat i sensibilitat en els seus textos, ja que és l'expressió d'un treball per un individu per a demostrar el seu maneig de l'idioma i el tema. Amb aquesta s'intenta assolir que els estudiants desenvolupin la imaginació i creativitat. Les seves característiques són: narració, reelaboració d'accions, creativitat, subjectivitat, interpretació, emotivitat, estil personal, intencionalitat d'entendre. Últimament s'ha deixat enrere la tendència de l'anàlisi i la lògica per mitjà dels treballs escrits en els col·legis d'educació secundària i ho han reemplaçat per altres mètodes com la matemàtica. Encara que tinguin la mateixa finalitat, en aquest cas la metodologia escrita els ajuda més a desenvolupar millor el llenguatge. 



 En una narració l'emissor relata fets passats, aquesta algunes vegades es veu afectada, ja que se sol utilitzar la subjectivitat i això distorsiona la realitat dels fets, al ser percebuda d'una forma personal, i ser contada des d'aquest punt de vista pot tenir incongruències amb el veritable fet. Tipus: Cartas i informes Exemples: Una carta comercial